Són molt bufones, atractives de mirar. Acostumen a baixar del pi en processó, dirigides per una eruga femella, van a buscar un lloc on enterrar-se per fer la crisàlide i trencar-la al juliol i així convertir-se en papallones. Són les erugues processionàries. Normalment baixen dels pins quan comença la primavera, però enguany, aquestes temperatures tant baixes han fet avançar els temps vitals d'aquesta eruga.
És una eruga molt perillosa pels gossos.
Els pèls d'aquest animal conté una substància urticant. Quan el gos la llepa o la mossega es produeix un xoc al·lèrgic, s'inflama la llengua, la boca, l'esòfag i l'estómac. El gos no pot respirar i mor.
És fàcil detectar que el gos n'ha llepat una o se l'ha menjat: tot comença amb l'animal intentant rascar-se la boca com si volgués treure's alguna cosa i salivant en excés. Davant d'això és important córrer cap al veterinari, allà li rentaran la llengua amb aigua abundant per diluir l'efecte urticant del pèl de l'eruga. La majoria dels gossos es salven d'aquestes picades però sovint perden la llengua perquè queda total o parcialment necrosada. Si passegeu pel camp i sou lluny d'una clínica veterinària i teniu un gos que menja tot allò que troba, és recomanable portar un medicament o una xeringa recarregada per injectar-li si ens trobem en un cas així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada